És una evolució emocionant de com interactuem i experimentem contingut en línia. En comptes de només veure pàgines web planes i estàtiques, la web 3D ens permet submergir-nos en mons tridimensionals en línia, de manera similar als videojocs o les pel·lícules en 3D.
Imagina navegar per Internet i, en comptes de fer clic en enllaços per veure text i imatges en una pàgina, poguessis explorar entorns tridimensionals on pots interactuar amb objectes, persones i llocs d’una manera molt més realista. En comptes de simplement mirar una imatge d’un producte, podries veure’l des de tots els angles, fins i tot tocar-lo o manipular-lo com si estiguessis en una botiga física.
La teva presentació pren vida. És com si poguessis caminar dins de la teva presentació i explorar-la des de diferents angles, com si estiguessis en un videojoc.
Aquí és on entra en joc la part “interactiva“. Amb una presentació interactiva 3D, tu i la teva audiència podeu interactuar amb el contingut. Pots fer clic en objectes per obtenir més informació, moure’t dins de l’entorn per veure diferents aspectes o fins i tot manipular objectes en temps real.
Una forma més immersiva i emocionant d’experimentar la informació i l’entreteniment en línia. Pots trobar museus virtuals, presentacions interactives, màrqueting digital, reunions en 3D amb amics o col·legues, i molt més. La web 3D està transformant la forma com interactuem amb la informació i entre nosaltres en línia, oferint una experiència molt més immersiva i emocionant.
Com es fa això?
Per fer això, s’utilitzen eines especials de disseny en 3D, que et permeten crear models tridimensionals i animacions. Aquestes eines poden ser programes de disseny en 3D o plataformes en línia específiques per crear presentacions interactives.
El resultat és una finestra que veuràs a la teva pantalla (i que es pot afegir a qualsevol pàgina web de manera senzilla) amb la qual podràs interactuar girant, acostant, allunyant, etc., 360º al voltant de l’objecte 3D, que ofereix al públic una experiència de visualització completa.
El model 3D i les seves textures s’han de preparar perquè ocupin el menor espai digital possible (que pesin pocs Mb). Com més polígons té una malla 3D, més Mb ocupa l’arxiu base i més lent es carrega en el dispositiu on volem utilitzar-lo, per exemple un telèfon mòbil.
És molt important optimitzar la malla 3D de l’objecte escanejat, amb els mínims polígons necessaris i el major detall possible a les textures, tant pel color, relleu, brillantor, rugositat, etc., que són les que definiran la seva precisió visual.
La web 3D utilitza tecnologies com WebGL i WebXR per portar aquesta experiència al teu navegador web. WebGL permet mostrar gràfics en 3D directament al teu navegador, i WebXR permet la realitat virtual i augmentada en línia, la qual cosa significa que podries explorar aquests mons tridimensionals utilitzant ulleres de realitat virtual.
Fes una ullada als nostres exemples de Real-Time 3D.
Un catàleg virtual és com un fullet o revista, però en versió digital i a Internet. Des del punt de vista del client, imagina que tens un munt de botigues i marques en línia, i totes elles volen mostrar-te els productes que venen. En lloc de tenir un catàleg físic en paper que t’arribi a casa, pots accedir ràpidament a aquests catàlegs des del teu ordinador, tauleta o telèfon.
En un catàleg virtual, el client trobarà fotos, models 3D interactius o estàtics i descripcions de molts productes diferents, com ara roba, sabates, electrònica, joguines i més. Pot navegar per les pàgines i veure què li interessa. També pot fer clic en els productes per obtenir més informació o fins i tot per comprar-los directament si li agraden.
L’avantatge d’un catàleg virtual és que el client pot explorar una àmplia varietat de productes des de la comoditat de la seva llar. No cal anar a diferents botigues físiques per veure què tenen, sinó que tot està organitzat en línia perquè ho pugui veure fàcilment i compartir-ho amb qui vulgui.
A més a més, alguns catàlegs virtuals tenen característiques interactives, com ara comentaris d’altres usuaris, ressenyes de productes o recomanacions personalitzades basades en el que s’ha cercat o comprat abans. Això pot ajudar a prendre decisions més informades sobre què comprar. Les xarxes socials i les plataformes de comerç electrònic també han contribuït a popularitzar l’ús de catàlegs virtuals per mostrar i vendre productes, ajudant a una gran difusió.
El catàleg virtual és una eina fonamental del màrqueting digital que permet a les empreses promocionar i vendre productes en línia de manera efectiva. El seu ús estratègic juntament amb altres tàctiques de màrqueting digital contribueix a millorar la visibilitat, l’abast i les vendes de l’empresa en l’entorn digital.
Els catàlegs virtuals es poden integrar amb altres tàctiques de màrqueting digital, com campanyes de correu electrònic, anuncis a les xarxes socials i estratègies de SEO (optimització per a motors de cerca). Això ajuda a augmentar el trànsit i la visibilitat del catàleg virtual, així com a impulsar les vendes en línia.
L’escaneig 3D també s’utilitza per crear catàlegs virtuals. És una tecnologia que permet crear models digitals tridimensionals d’objectes físics en el món real. Aquesta tecnologia pot ser utilitzada per escanejar productes i convertir-los en models 3D que després es poden incorporar en un catàleg virtual, permetent anar més enllà en l’experiència de compra per les possibilitats d’interactivitat que proporciona.
En utilitzar l’escaneig 3D es poden capturar detalls precisos dels productes, la qual cosa permet als clients veure els articles des de diferents angles i tenir una experiència més propera a la de veure’ls en persona. Això pot ser especialment útil en catàlegs virtuals de moda, mobles, art i d’altres productes que es beneficiïn d’una representació més realista i detallada.
Els models 3D resultants d’un procés d’escaneig i destinats a proveir un catàleg virtual, hauran de tenir unes característiques tècniques específiques que permetin una descàrrega ràpida des d’Internet en qualsevol dispositiu i, alhora, una gran riquesa de detalls. Aconseguir aquestes característiques és el nostre repte diari.
L’escaneig 3D també pot ser utilitzat per crear models de persones o models d’ajust de roba, la qual cosa ajuda els clients a veure com quedaria una peça específica al seu propi cos.
Actualment, moltes empreses al món utilitzen catàlegs virtuals. Amb l’auge del comerç electrònic i l’ús generalitzat d’Internet, s’han convertit en una eina molt popular per mostrar i vendre productes en línia. Empreses de diversos sectors, des de moda i electrònica fins a mobles i aliments, han adoptat el seu ús com a part de la seva estratègia de màrqueting i vendes.
Algunes de les raons per les quals les empreses prefereixen els catàlegs virtuals són:
Major abast: Els catàlegs virtuals permeten arribar a una audiència global, ja que poden ser accessibles des de qualsevol lloc amb connexió a Internet.
Menor cost: En comparació amb els catàlegs impresos, els catàlegs virtuals són més econòmics de produir i distribuir.
Interactivitat: Els catàlegs virtuals poden ser interactius, el que significa que els clients poden fer clic en els productes i jugar amb ells, obtenir més informació, veure imatges addicionals o fins i tot fer compres directament.
Actualització fàcil: Els catàlegs virtuals es poden actualitzar ràpidament per reflectir canvis en els productes o preus, la qual cosa assegura que sempre es mostri informació actualitzada als clients.
Mesura i anàlisi: Amb catàlegs virtuals, les empreses poden recopilar dades sobre el comportament dels clients, com les pàgines més visitades o els productes més vistos, el que els permet millorar la seva estratègia de vendes.
Sostenibilitat: Els catàlegs virtuals són una opció més amigable amb el medi ambient en reduir l’ús de paper i recursos.
Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre
Col·lecció: Titelles
Tipologia: Marioneta
Autoria: Harry Vernon Tozer, 1902-1999
País: Catalunya
Data: 1937
Descripció: Comandament vertical; 13 fils; 1 manipulador. Rostre maquillat de pallasso. Barret de fusta de color groc amb banda blava. Vestit amb camisa de ratlles horitzontals roses i blanques, pitrera blanca i llacet blau al coll. Pantalons amb tirants, de color fúcsia, amb pedaç verd al camal dret. Du tirants. Guants blancs i sabates negres pintades sobre la fusta.
Titella de fil.
Alçada: 50 cm
Tècnica/Material: Fil de suspensió de lli trenat, cap modelat en fusta plàstica, mans i cos tallats en fusta, eix de les articulacions en filferro de llautó pintat a l´oli.
Espectacles (Harry Vernon Tozer): Pompilio a la barra fixa Broma a la maroma Pompilio damunt el bombo De cap i de morros El gandul i la gandula El gran Ambrosi Petra i Paula Barraca de boxa Papallones Estació de servei Forçut tossut Segui qui pugui Bugada colada
Fons Harry Vernon Tozer (1902-1999) S’estableix a Barcelona l’any 1925 on quedarà fascinat pel titella català i s’especialitza en la marioneta fins arribar a ser professor de l’Institut del Teatre. El seu fons, llegat el 1988, supera el centenar de marionetes i reuneix a més un teatre de dos ponts i diversos decorats.
Model 3D realitzat amb escàner 3D d’alta resolució, texturitzat amb imatge fotogràfica. Cal remarcar la complexitat en l’escaneig 3D d’una peça com aquesta, i d’altres marionetes, mantenint la seva posició inicial durant tot el procés.
Polígons: 50.000 Vèrtex: 24.980 Mides: 28,65 x 21,52 x 57,94cm (sense fils)
PBR son les inicials de Physically Based Rendering. El material d’aquest tipus, aplicat al model 3D, mostra les propietats visuals de la superfície d’una manera físicament versemblant, de manera que són possibles resultats realistes en totes les condicions d’il·luminació virtual.
Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre
Col·lecció: Titelles
Tipologia: Marioneta – Titella de fil
Autoria: Harry Vernon Tozer, 1902-1999
País: Catalunya
Data: 1955
Descripció: Comandament vertical; 10 fils; 1 manipulador. Duu una escafandre de color gris, el casc de bus és va crear amb una pilota de suro i un globus de goma, l’exterior és de fusta pintada imitant bronze. Li sobresurt el tub llarg de goma que acompanya sempre l’escafandre i que serveix per obtenir aire. Els botins de color marró van pintats sobre la fusta. Porta ploms de fusta a la cintura i sota els peus, i un punyal de fusta de color gris a la mà dreta.
Alçada: 50 cm
Tècnica/Material: Fil de suspensió de lli trenat, cap en suro i globus de goma.
Espectacle: La Sireneta i el follet del mar, de Harry Vernon Tozer. Comèdia.
Fons Harry Vernon Tozer (1902-1999) S’estableix a Barcelona l’any 1925 on quedarà fascinat pel titella català i s’especialitza en la marioneta fins arribar a ser professor de l’Institut del Teatre. El seu fons, llegat el 1988, supera el centenar de marionetes i reuneix a més un teatre de dos ponts i diversos decorats.
Model 3D realitzat amb escàner 3D d’alta resolució, texturitzat amb imatge fotogràfica. Cal remarcar la complexitat en l’escaneig 3D d’una peça com aquesta, i d’altres marionetes, mantenint la seva posició inicial durant tot el procés.
Polígons: 60.000 Vèrtex: 29.924 Mides: 27,56 x 21,45 x 51,42 cm (sense fils i sense tub)
PBR son les inicials de Physically Based Rendering. El material d’aquest tipus, aplicat al model 3D, mostra les propietats visuals de la superfície d’una manera físicament versemblant, de manera que són possibles resultats realistes en totes les condicions d’il·luminació virtual.
Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre
Col·lecció: Titelles
Tipologia: Marioneta – Titella de fil
Autoria: Harry Vernon Tozer, 1902-1999
País: Catalunya
Data: 1937
Descripció: Comandament vertical; 14 fils; 1 manipulador. Teixit de malla de color gris que el cobreix de cap a peus. Casc de fusta platejat. Ulls closos. Cos pintat de color de plata. Vestit de cavaller medieval de color blanc. A la mà dreta du una espasa i a l’esquerra l’escut de Sant Jordi. La sola de les sabates és de feltre de color gris.
Alçada: 50 cm
Tècnica/Material: Fil de suspensió de lli trenat, cap de fusta plàstica, mans i cos tallat en fusta, articulacions en filferro de llautó pintat a l´oli.
Fons Harry Vernon Tozer (1902-1999) S’estableix a Barcelona l’any 1925 on quedarà fascinat pel titella català i s’especialitza en la marioneta fins arribar a ser professor de l’Institut del Teatre. El seu fons, llegat el 1988, supera el centenar de marionetes i reuneix a més un teatre de dos ponts i diversos decorats.
Model 3D realitzat amb escàner 3D d’alta resolució, texturitzat amb imatge fotogràfica. Cal remarcar la complexitat en l’escaneig 3D d’una peça com aquesta, i d’altres marionetes, mantenint la seva posició inicial durant tot el procés.
Polígons: 75.000 Vèrtex: 36.788 Mides: 25,05 x 47,18 x 52,18cm (sense fils)
PBR son les inicials de Physically Based Rendering. El material d’aquest tipus, aplicat al model 3D, mostra les propietats visuals de la superfície d’una manera físicament versemblant, de manera que són possibles resultats realistes en totes les condicions d’il·luminació virtual.
Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre
Titella català
Autoria: Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919)
Data: 1899
Descripció: Titella esculpit l’any 1899. Dels primers a tenir ulls de vidre. Data d’ingrés 1977.
Mides: 56x48x10 cm
Tècnica/Material: Fusta
Espectacle: Utilitzada en l’espectacle homenatge a Jaume Anglès, l’any 1978.; “Putxinel·lis Anglès, més de cent anys de tradició 1873-1978”. Barcelona: Institut del Teatre, 1979. Francisco Porras (Barcelona 1931 – Madrid 1998). “Titelles. Teatro Popular”. Madrid: Editora Nacional, 1981
Fons Família Anglès:
La família Anglès és una de les nissagues importants del titella català. Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919) era imatger (tallava escultures de sants per a les esglésies); arrel d’aquesta activitat el seu fill Jaume Anglès i Vilaplana (1888-1945) s’inicià en l’art escènica del titella, al voltant del 1902 després d’haver après del titellaire Juli Pi. El seu fill Jaume Anglès i Guzmán també continuà l’ofici familiar i després els seus dos fills Jaume i Josep Anglès i Vergara.
PBR son les inicials de Physically Based Rendering. El material d’aquest tipus, aplicat al model 3D, mostra les propietats visuals de la superfície d’una manera físicament versemblant, de manera que són possibles resultats realistes en totes les condicions d’il·luminació virtual.
Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre
Col·lecció: Titelles
Tipologia: Marioneta
Autoria: Harry Vernon Tozer, 1902-1999
Data: 1946
Descripció: Marioneta de comandament vertical per a un sol manipulador, composta d’onze fils. És un esquelet que duu sobre les espatlles una túnica estripada i una dalla a la ma dreta.
Alçada: 50 cm
Tècnica/Material: Fil de suspensió de lli trenat, cap emmotllat en fusta plàstica, mans i cos tallats en fusta, eix de les articulacions de filferro de llautó pintat a l’oli.
Espectacle: Creat per H.V. Tozer l’any 1949 és tracta d’un número de varietats en un sol acte anomenat El seu darrer ball o El vals trist, amb música de Jean Sibelius.
Fons Harry Vernon Tozer (1902-1999) S’estableix a Barcelona l’any 1925 on quedarà fascinat pel titella català i s’especialitza en la marioneta fins arribar a ser professor de l’Institut del Teatre. El seu fons, llegat el 1988, supera el centenar de marionetes i reuneix a més un teatre de dos ponts i diversos decorats.
Model 3D realitzat amb escàner 3D d’alta resolució, texturitzat amb imatge fotogràfica. Cal remarcar la complexitat en l’escaneig 3D d’una peça com aquesta, i d’altres marionetes, mantenint la seva posició inicial durant tot el procés.
Polígons: 84.398 Vèrtex: 41.329 Mides: 27,35 x 37,87 x 54,75cm (sense fils i amb dalla)
PBR son les inicials de Physically Based Rendering. El material d’aquest tipus, aplicat al model 3D, mostra les propietats visuals de la superfície d’una manera físicament versemblant, de manera que són possibles resultats realistes en totes les condicions d’il·luminació virtual.
Gerra ceràmica vitrificada de Puente del Arzobispo.
Hi havia, fa un temps, una gerra de ceràmica de vius colors, vitrificada, de mida amigable, que un dia va arribar a una casa particular. Allà la van col·locar al mig d’una taula, li van afegir aigua i un ram de flors vermelles.
Amb l’enginyeria inversa, tal i com indica el seu nom, s’inverteix el procés habitual i natural per arribar a la fabricació d’un producte.
Imagina que tens un joguet electrònic, com un robot que es mou i fa coses interessants. L’enginyeria inversa és com si volguessis descobrir com funciona aquest robot mirant el seu disseny i peces, però sense tenir el manual d’instruccions original. És a dir, en lloc de saber com muntar-lo des de zero, intentes desmuntar-lo per veure com està fet i com funciona.
Els enginyers inversos agafen el joguet i amb molta cura el desmunten per estudiar cada component, circuit i peça. Així poden entendre com es connecten entre si i què fan. També poden mirar els patrons en el codi del programari que el controla (si és un joguet més avançat) per entendre com aconsegueix realitzar certes accions.
Aquesta pràctica pot ser útil per diverses raons. Per exemple, algunes empreses volen millorar els seus propis productes o entendre com fa la competència per dissenyar alguna cosa similar. També pot ser útil per trobar possibles falles o vulnerabilitats en dispositius de seguretat, com ara panys o sistemes d’accés.
No obstant això, és important esmentar que l’enginyeria inversa pot ser controvertida i a vegades il·legal, especialment si s’utilitza per copiar productes protegits pels drets d’autor o per fer alguna cosa no permesa. Per això, sempre s’ha de tenir en compte l’ètica i la legalitat en fer enginyeria inversa.
L’enginyeria inversa és una eina valuosa per a la investigació i el desenvolupament, ja que permet als enginyers comprendre com funcionen les coses i millorar-les per satisfer les necessitats dels usuaris.
Això es fa utilitzant eines especials, com escàners 3D, que poden capturar la forma i les dimensions d’un objecte existent i convertir-les en un model digital.
Per al procés d’enginyeria inversa, generalment hem de remodelar la malla poligonal obtinguda amb l’escàner (constituïda per polígons) i modelar-la com a “model 3D de corbes paramètriques”.
Un “model 3D de corbes paramètriques” és una manera de crear un model en tres dimensions, com un personatge o objecte, utilitzant una fórmula matemàtica. En lloc de construir el model dibuixant línies rectes i corbes directament a l’espai 3D, s’utilitza una fórmula que descriu la forma de l’objecte utilitzant variables. Aquestes variables es poden ajustar per canviar la forma de l’objecte i, d’aquesta manera, crear diferents versions del model.
Les corbes paramètriques són simplement una manera de descriure aquestes fórmules matemàtiques per crear corbes suaus i orgàniques en el model. Per exemple, si volguessis crear un model 3D d’un personatge de dibuixos animats, podries utilitzar corbes paramètriques per descriure la forma dels seus braços, cames, cap, etc. Després, utilitzant un programa de modelatge 3D, podries ajustar les variables en aquestes corbes per canviar la forma del personatge i crear diferents posicions i expressions.
Un cop disposem del model 3D paramètric, i mitjançant un programa de CAD, podem obtenir plànols precisos i detallats.
L’escaneig 3D és una eina molt útil en l’enginyeria inversa. L’escaneig 3D permet capturar de manera precisa i detallada la geometria d’un objecte físic en forma de núvol de punts tridimensionals. Aquest núvol de punts representa la superfície externa de l’objecte i conté informació sobre la seva forma i estructura.
En el context de l’enginyeria inversa, l’escaneig 3D és especialment útil per analitzar objectes complexos, com peces mecàniques, productes manufacturats, escultures, maquinària, entre d’altres. Els enginyers inversos utilitzen escànners 3D per obtenir una representació digital precisa d’un objecte físic sense haver de desmuntar-lo o destruir-lo.
Un cop s’ha realitzat l’escaneig 3D i s’obté el núvol de punts, els enginyers inversos utilitzen programari especialitzat per processar i convertir aquesta informació en un model 3D complet i detallat. Aquest model es pot utilitzar per entendre com va ser dissenyat l’objecte original, realitzar modificacions, realitzar proves virtuals o fins i tot per fabricar rèpliques o peces noves basades en el disseny escanejat.
L’escaneig 3D ha revolucionat l’enginyeria inversa, ja que proporciona una forma ràpida i precisa d’obtenir informació sobre objectes físics sense haver de recórrer a mètodes tradicionals més invasius i costosos, com la mesura manual o el desmuntatge. No obstant això, és important recordar que l’escaneig 3D també s’ha de utilitzar de manera ètica i legal, respectant els drets de propietat intel·lectual i les lleis aplicables.
A Scan3D utilitzem escànners portàtils de llum estructurada d’alta definició per aconseguir la màxima precisió. Un escàner de llum estructurada és un dispositiu que projecta un patró de llum sobre una superfície i captura la informació resultant per reconstruir una imatge 3D precisa d’aquesta superfície.
En l’enginyeria inversa, es treballa amb diversos formats d’arxiu, depenent del tipus de dades que s’estiguin manipulant i el propòsit del projecte.
Alguns dels formats d’arxiu comuns utilitzats en l’enginyeria inversa són:
Formats d’escaneig 3D. Quan es realitza un escaneig 3D d’un objecte físic, es generen dades en diferents formats d’arxiu, com ara:
Núvol de punts (PointCloud): Representa una col·lecció de punts tridimensionals que descriuen la superfície externa de l’objecte escanejat. Formats comuns inclouen .PLY, .XYZ, .PTS, entre d’altres.
Malla tridimensional: És una superfície 3D formada per triangles connectats entre si. Formats populars són .STL, .OBJ, .PLY, entre d’altres.
Dades de superfície paramètrica: Representen la geometria en formes matemàtiques. Poden ser formats propietaris de programari específic.
Formats de modelatge 3D paramètric:
Un cop s’ha obtingut el model 3D a partir de l’escaneig o reconstrucció, es pot guardar en diferents formats per a la seva posterior manipulació o fabricació:
.STL (Stereolithography): Format àmpliament utilitzat en la impressió 3D i manufactura additiva.
.STEP (Standard for the Exchange of Product Data): Format d’intercanvi per al modelatge paramètric.
.IGES (Initial Graphics Exchange Specification): Format d’intercanvi neutral per a dades 3D.
.CAD (Format del propietari): Formats específics de programari de disseny CAD, com ara .SLDPRT (SolidWorks), .IAM (Autodesk Inventor), .PRT (PTC Creo), etc.
Formats de dades per a enginyeria i anàlisi:
A més dels models 3D, en l’enginyeria inversa es poden utilitzar formats per a altres tipus de dades tècniques:
.CSV (Comma-Separated Values): Format de text que emmagatzema dades estructurades, com ara coordenades, mesures, etc.
.XML (eXtensible Markup Language): Format de text que permet estructurar i emmagatzemar dades de manera jeràrquica.
És important tenir en compte que alguns formats poden ser més adequats per a certes aplicacions o programari específic. En treballar en projectes d’enginyeria inversa, és essencial assegurar-se que els formats d’arxiu utilitzats siguin compatibles amb les eines i programari que s’empleguin en el procés.
A Scan3D podem ajudar-te a aconseguir els resultats que necessites. Amb absoluta confidencialitat.
Sabatilla esportiva (sneaker) escanejada i texturitzada, optimitzada per a contingut multimèdia.
Més avall podeu veure la presentació interactiva 360º d’una sabatilla esportiva del tipus sneaker (es fan servir per a us diari). La malla poligonal i les textures aplicades estan optimitzades per compondre una malla 3D amb tots els detalls però sense masses polígons, per que pugui ser renderitzada sense problemes a qualsevol programari d’edició 3D per l’elaboració d’un arxiu de vídeo.
Aquest tipus de presentacions interactives, com la de més avall, es poden afegir fàcilment a qualsevol pàgina web i son un element més a tenir en compte també per a marketing digital.
Les seves dades tècniques son: Nombre de polígons: 110.172 Nombre de vèrtex: 55.056 Textures format PBR, per oferir presencia foto-realista des de qualsevol aplicatiu o programari d’edició 3D.
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu a pantalla complerta per observar el detall 360º
