Marc de fotos antic
Es va fer servir a la Guerra Civil Espanyola, de 1936 a 1939.
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
El fanal de carbur en un carruatge, a principis del segle XX, era un element essencial per a la seguretat i la il·luminació durant la nit. En una època en què la majoria de les carreteres no estaven pavimentades i no hi havia llums, els fanalets de carbur eren una necessitat per als conductors de carruatges, era popular a causa de la seva portabilitat i facilitat d’ús, a més de ser una alternativa més econòmica altres fonts de llum en aquell moment.
Consistia en un llum que contenia una barreja de carbur de calci i aigua. En entrar en contacte, aquests dos elements generaven un gas inflamable que, en ser encès, produïa una flama brillant. El llum era muntat a la part frontal o posterior del carruatge i s’encenia amb un llumí o un fòsfor.
A diferència d’altres tipus de fanals que requerien electricitat o espelmes, el fanal de carbur podia ser emplenat fàcilment amb més carbur de calci.
A més de ser una eina útil per a la il·luminació, els fanalets de carbur eren també un element estètic per als carruatges. Molts eren decorats amb detalls elaborats i estaven disponibles en una àmplia varietat de dissenys i mides. Aquests fanalets també eren una forma d’identificació per a altres conductors i viatgers a la carretera, permetent saber de quin tipus de vehicle es tractava.
Tot i això també presentaven alguns problemes i riscos. En primer lloc, el carbur de calci era molt inflamable i podria explotar si es manejava de manera incorrecta. A més, la llum que proporcionaven no era molt brillant i només il·luminava una petita àrea, cosa que significava que els conductors havien de ser molt curosos en manejar els seus carruatges a la foscor.
Tot i aquests inconvenients, el fanalet de carbur va ser un element important en els carruatges de l’època i va ajudar a millorar la seguretat de la conducció nocturna. Amb el pas del temps, però, es van anar desenvolupant alternatives més segures i efectives per a la il·luminació nocturna, cosa que va portar a la seva desaparició.
Tot i aquests problemes, els fanalets de carbur eren una part integral de la vida a la carretera en el seu moment. El seu ús va permetre als conductors de carruatges viatjar amb més seguretat i comoditat a la foscor, i el seu disseny i estètica va contribuir a l’elegància i l’estil de l’època.
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
Els ornaments i patrons s’amartellen i graven a mà. Aquest tipus de safata és usada al Marroc tradicionalment per servir el te. És de 30,4cm de diàmetre.
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º
Les textures PBR (Physically Based Rendering) en 3D, emprades amb aquesta figura escanejada, són un tipus de textura que s’utilitza per fer que els objectes en un món 3D semblin més realistes.
En lloc de simplement afegir colors i ombres a una superfície, les textures PBR es basen en principis físics per simular com la llum interactua amb diferents materials. Això significa que les textures PBR tenen en compte coses com la reflexió, la refracció, la rugositat, la opacitat i altres aspectes físics d’un material.
Expliquem una mica què és un Nkisi.
Un Nkisi és un objecte sagrat que actua com a recipient per a l’energia espiritual o el poder sobrenatural, i s’utilitza en els rituals religiosos i la curació. La paraula “Nkisi” també pot referir-se a la deïtat o esperit a qui s’invoquen en el ritual.
La talla es considera el nexe d’unió entre una persona i un arbre, la fusta del qual va ser utilitzada per a crear-la. La connexió tòtem / arbre és la via per la qual es relaciona la persona amb les forces de la natura, mitjançant el treball espiritual d’un xaman o Noganga. El curandero l’utilitza per extreure del pacient l’esperit maligne considerat la causa de la seva malaltia.
Un “Noganga” és un guaridor o sanador en la tradició bantú, que utilitza els Nkisi a la seva feina. El Noganga és una persona amb habilitats especials per treballar amb l’energia espiritual dels Nkisi i utilitzar-la per curar les persones malaltes, protegir la comunitat i resoldre conflictes.
Per tant, un “Nkisi-noganga” es refereix a una persona que té coneixement i habilitats tant en la fabricació i ús dels Nkisi com en la curació i la sanació. Aquestes persones juguen un paper important en la religió i la cultura tradicional bantú, i es consideren líders espirituals i comunitaris en la seva societat.
Les figures Nkisi poden ser d’home o de dona, depenent del propòsit per al qual es van crear i de l’esperit a qui s’invoquen en el ritual. En la tradició bantú, es creu que tant els homes com les dones tenen habilitats espirituals i poden connectar amb els poders divins. Per tant, tant els homes com les dones poden ser guaridors, creadors de Nkisi i líders espirituals en la seva comunitat.
A més, algunes figures Nkisi es creen per representar deïtats específiques, que poden ser masculines o femenines. En aquests casos, la figura Nkisi pot prendre la forma de la deïtat representada, sigui masculina o femenina.
Els Nkisi poden estar fets de diversos materials, depenent del propòsit per al qual es van crear i de la disponibilitat de materials a la regió.
Com el que presentem aquí, els Nkisi més antics es feien generalment de fusta, ja que era un material fàcilment disponible i fàcil de tallar. La fusta es tallava i es decorava amb dissenys i símbols que representaven l’esperit invocat i el seu poder.
Altres materials que s’han utilitzat en la creació de Nkisi inclouen l’argila, el ferro, la tela, la pell d’animals, el marfil i altres materials naturals. Aquests materials s’utilitzen sovint en combinació amb la fusta, i es tallen, esculpeixen o modelen per crear la figura Nkisi.
Actualment, alguns Nkisi també es fan de materials moderns, com ara plàstic o metall, tot i que els materials tradicionals segueixen sent els més valorats en aquella cultura i religió.
La religió i cultura tradicional bantú està basada en la creença en els esperits i els avantpassats, els quals tenen la capacitat d’interactuar amb els vius i poden influir en les seves vides. La pràctica religiosa inclou l’ús d’objectes sagrats com els Nkisi, i la realització de rituals per a la curació, la protecció i la resolució de conflictes.
La cultura bantú valora la comunitat i la interdependència entre els seus membres, i els rituals i celebracions comunitàries són una part important de la vida social i espiritual. La música, la dansa i l’art també tenen un paper important en la seva expressió cultural.
