(Català) Tenalla i suport S-XIII a Lleida

Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Tenalla andalusina de ceràmica i el seu suport – S-XIII.

El passat any 2020, Scan3D va col·laborar amb Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida (UdL) -mitjançant la Paeria de Lleida-, en la digitalització d’una Tenalla andalusina de ceràmica i el seu suport del S-XIII trobats a unes importants excavacions arqueològiques, al barri de La Cuirassa de la ciutat de Lleida, dutes terme entre els anys 2015 i 2017. Ens vam desplaçar fins a l’Universitat.

Es tractava de 56 fragments d’una tenalla andalusina de ceràmica d’època almohade –en concret del segle XIII- i el suport que la recolzava, del qual no se’n coneix l’existència al conjunt de la Península Ibèrica de cap altre amb les mateixes característiques.

El projecte de digitalització s’havia de treballar amb escàner 3D (i es per aquest motiu que van contactar amb Scan3D) ja que era imprescindible que les mides dels fragments de la tenalla fossin exactament iguals als originals per poder fer-los coincidir a l’hora de la reconstrucció tridimensional. En aquest cas no es podia fer servir la tècnica de la fotogrametria digital, ja que els resultats amb aquesta tècnica no eren del tot precissos. Per la realització d’aquest projecte vàrem utilitzar un escàner 3D d’alta resolució de llum estructurada Artec.

El procés va estar dirigit per l’Arqueòleg Municipal de la Paeria de Lleida, Xavier Payà i el també arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca. Degut a la seva fragilitat i rellevància, les peces van ser manipulades en tot moment per Carme Prats i Maria trigo, responsables del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida (UdL), les quals van portar a terme la minuciosa i excel·lent feina de restauració de les peces esmentades.

Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000 m2, van permetre recuperar importants restes d’una casa benestant del segle XIV (batejada amb el nom de la casa del Pogrom) la qual va ser incendiada pels cristians que aleshores vivien a Lleida amb l’objectiu de fer marxar els jueus que habitaven en aquella època a l’entorn del barri de La Cuirassa jueva de la capital del Segrià (habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV), el 13 d’agost de 1391 i que ha tret a la llum diversos vestigis. Les troballes constitueixen un jaciment arqueològic amb peces úniques a la Península.

Entre les diferents peces que es van restaurar i consolidar destaca la localització d’una tenalla recolzada en una base, de la qual no se’n coneix cap altra tan sencera, entre d’altres peces. Entre els objectes trobats fins ara, hi ha armes de defensa (una espasa, una arma curta de mà i un destral de ferro), llums d’oli de ferro, fragments de canelobres, dos cassoles de coure, peces de ceràmica (algunes decorades en verd i manganès), restes de teixits i trossos de fusta pertanyents al mobiliari de la casa, a les quals s’ha d’afegir una troballa espectacular, afirmen els arqueòlegs.

La tenalla (56 fragments) està decorada amb motius propis de la iconografia musulmana (l’arbre de la vida, les gaseles protectores, els arcs…) i podria haver estat fabricat al segle XIII per mestres terrissaires del regne almohade de Múrcia i Granada. L’estat de conservació de la peça va dificultar donar-li volum, segons Carme Prats.

Detalls del suport i la tenalla recuperats a l’interior de l’habitació. (Fotos: Xavier Payà)

Un cop iniciada la presentació 3D maximitzeu
a pantalla complerta per observar el detall 360º


El suport, la tenalla i l’aiguamans.

Sota les armes va aparèixer gairebé sencer el suport d’una tenalla en forma de maqueta arquitectònica. A la part frontal s’hi reprodueix la façana d’un pati andalusí amb dues portes d’accés al saló principal. La precedeix un pòrtic amb tres arcs sostinguts per columnes, on el central, de major dimensions, és engrelat, i els laterals, lobulats.

La façana està decorada amb parelles de petits animals aplicats i un lleó al centre sota el qual hi ha el forat de drenatge de l’aigua regalimada per la tenalla que hi havia a sobre del suport. Amb la finalitat de ressaltar la decoració, el terrisser va aplicar un vidrat verd fosc a tots els elements que sobresurten de la façana (arcs, columnes i figures aplicades), decorant el fons amb rosetes estampillades, forats i línies incises repartides per tota la superfície i que també trobem en els peus, les vores i les parets laterals on hi ha les finestres.

Es tracta d’una peça de parets gruixudes i pastes poc depurades que suportava el pes d’una gerra plena d’aigua que podia contenir entre 50 i 70 litres, reforçada amb unes costelles interiors que actuen de contraforts i reforcen la base de suport de la tenalla. Una producció d’època almohade fabricada en tallers localitzats a la mateixa ciutat de Múrcia (MARTINEZ, PONZE, 1998) durant la primera meitat del segle XIII i que en aquests moments es tracta del primer suport d’aquest tipus amb façana tripartida (NAVARRO, 1987, p. 24 i p. 44-45, fig. 19; NAVARRO, JIMÉNEZ, 1995, p. 290) trobat sencer a la Península.

Al costat del suport va aparèixer la tenalla, en aquest cas trencada en molts fragments i esclafada pels envans del primer pis. El fort impacte rebut en la caiguda va dispersar els fragments fins a tocar el mur de tancament sud de l’habitació que era la façana del carrer de baix i que, en ser substituït per un altre en època moderna, va provocar la pèrdua d’un 30% del volum de la tenalla, la base, part del cos i la meitat del coll i la vora.

Es tracta d’una peça completament decorada (vora, coll i panxa) amb motius estampats i incisos sobre una fina capa d’argila depurada de 3 o 4 mil·límetres (MARTÍNEZ, MARTÍNEZ, 2009: 62, làm. 5) aplicada sobre unes pastes blanques i grogoses, poroses, poc cuites i amb gruixuts desgreixants. La decoració està distribuïda en sis registres separats per línies de rosetes estampades. A l’interior d’aquestes bandes s’hi representen gaseles enfrontades i aus de perfil entre arcs lobulats i columnes, arbres o palmeres protegides per gaseles, motius geomètrics en forma d’aspes sobre fons d’espirals i altres d’omplertes amb gotes o llàgrimes.

També s’hi poden veure uns petits forats aleatoris que travessen la capa d’emprimació, com passa en altres tenalles trobades a Elda (Alacant) (FRANCO, CONSTÁN, 2016, p. 50 fig. 23) i Jumella (Múrcia) (HERNÁNDEZ, SIMÓN, 2016, p. 68, fig. 3.3) descrits com a part de la decoració. Nosaltres pensem que l’objectiu d’aquests forats era facilitar la transpiració posant en contacte l’exterior amb la pasta de la tenalla lleugerament impermeabilitzada per l’engalba que suportava la decoració. Degut al contrast entre la temperatura exterior i la interior, part de l’aigua continguda a l’interior es condensava a les parets i regalimava fins a la base del suport (SÁNCHEZ, PÉREZ, 2013, p. 2-3), d’on sortia a través d’aquell petit forat localitzat sota el lleó.

S’ha debatut molt sobre la iconografia representada en la decoració d’aquestes tenalles i la seva significació, atribuint-li una funció profilàctica, ja que en el món andalusí es creia que els mals esperits s’amagaven a l’interior d’aquests contenidors (SÁNCHEZ, PÉREZ, 2013, p. 8; NAVARRO, JIMÉNEZ, 2002, p. 147). Recentment, s’han exposat noves interpretacions al respecte, assenyalant que transcendeix la de protegir l’aigua, com una veritable metàfora visual del Jardí del Paradís (AMORES, 2016, p. 74).

La tercera peça que formava part de la triada és l’aiguamans que recollia l’aigua vessada pel suport. És la pitjor conservada i, en el moment de l’incendi, estava en una habitació del magatzem. Se n’havien conservat pocs fragments, però hem pogut reconstruir tot el perfil veient que es tracta d’una peça fabricada pels mateixos artesans i talers d’on van sortir la tenalla i el suport.

La tenalla, el suport i l’aiguamans formaven una triada amb una doble funcionalitat: com a elements decoratius de prestigi, localitzats en els angles dels patis o a l’interior dels salons principals de les cases andalusines, i com a veritables neveres, tal com ho fan els càntirs a l’estiu, sempre humits per fora i amb l’aigua fresca al seu interior. Cal recordar que eren recipients on es contenia l’aigua per les ablucions prescrites abans de l’oració i la que es bevia a l’interior de les cases almohades.

Quan aquesta peça va quedar atrapada per l’incendi era una veritable antiguitat que tenia més de 150 anys i havia estat restaurada amb sis grapes de plom que van unir novament el coll amb el cos. En altres parts de la casa vam recuperar diversos fragments d’aquestes produccions que ens han permès comptabilitzar dues tenalles més i un fragment de parets verticals, possiblement les restes d’un altre suport o aiguamans. Per tant, l’aixovar de la casa podia estar format per dues triades més d’aquest tipus.

En el cas dels suports eren peces fetes per encàrrec als terrissers locals per decorar les cases benestants d’època almohade, ja que la seva recuperació en contextos arqueològics està molt restringida a Múrcia, Écija i Lorca. Per tant, i sense descartar que fossin comprades aprofitant els contactes comercials als quals tenia accés el propietari de la casa, no ens sembla agosarat plantejar la possibilitat que formessin part de l’aixovar d’una família jueva originària del sud d’Espanya, potser de la mateixa ciutat de Múrcia, que a mitjans del segle XIII es trasllada a la Cuirassa de Lleida.”

Text descriptiu de les peces més importants recuperades, redactat per l’Arqueòleg Municipal de la Paeria de Lleida, Xavier Payà.


Retall extret de la Memòria de l’activitat del SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2020 – Maria Trigo:

“… Pel que fa a la gran tenalla i al suport en forma de maqueta arquitectònica de manufactura andalusina que es van trobar dins de la casa incendiada a la Cuirassa, podem dir que s’ha pogut realitzar la reproducció en 3D d’aquest conjunt tan singular. El suport en forma de maqueta ja es va restaurar el 2017. I els nombrosos fragments de la tenalla es van netejar un a un durant l’any 2018. Aquesta reproducció digital ha fet possible el muntatge virtual de tota aquesta tenalla.

Malauradament és una cosa que no es podrà realitzar de manera manual, degut a la fragilitat i a la deformació presents a cadascun dels fragments. Els resultats obtinguts, a part d’ensenyar-nos la bellesa i la forma d’aquest gran recipient, seran de gran utilitat per trobar la millor manera de fer possible l’exposició d’aquest objecte tan singular.

Aquesta feina ha estat possible gràcies a Lluís Casademunt de l’empresa Scan3D, i a l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca. En Lluís ha estat el responsable de l’escaneig, tant del suport com de cada fragment de la tenalla de manera individual, i posteriorment en Joan va agafar tots els fragments de la tenalla i els va fer encaixar digitalment fins a aconseguir recuperar la forma original (vegeu la figura 4).”

Figura 4. Frontal restituït de la tenalla trobada a la casa
del Call jueu de Lleida, gràcies a la tecnologia 3D
(foto: Joan Eusebi Garcia Biosca. Escaneig: Scan3D)
Fragments de la tenalla