Catalogació digital del patrimoni historicoartístic amb escanejat 3d

El patrimoni historicoartístic, públic o privat, es irrepetible, l’hem de preservar físicament i també virtualment, digitalitzar amb escàner 3d per poder reproduir-lo si es necessari.

 

Una estatueta, un gerro, braçalet, moble, mural, … que pertanyin al patrimoni historicoartístic son objectes valuosos i únics. Els centres i institucions que els custodien s’encarreguen de preservar-los de possibles afectacions externes.
També son elements importantíssims per al seu estudi a les escoles, instituts, universitats, col·lectius, etc. Es important que puguin ser visitats i observats amb assessorament professional especialitzat.

Una altra forma de preservar el patrimoni cultural i artístic es la digitalització 3D de l’objecte amb tot el detall, la seva forma i mides exactes, cosa que permet la seva difusió online i la catalogació digital.
Mitjançant les presentacions 3D, com la que acompanya aquest post, l’objecte pot ser observat interactivament 360º al seu voltant, apreciar els detalls de la seva textura, el seu desgast provocat pel temps i els seus colors naturals.
La seva utilitat per a la comunitat educativa i cultural es evident. Un objecte virtual es pot compartir amb qualsevol col·lectiu o centre d’estudi, via Internet, com a objecte individual o com a part d’una col·lecció, i pot ser inclòs a llibres digitals. Pot ser estudiat a distància.

 

 

Amb l’escanejat 3D d’alta definició i texturització hiperrealista podem reproduir un objecte de forma virtual amb una fidelitat extrema, tant en la textura i colors com en la seva forma i mides exactes, que ens permetrà endinsar-nos per estudiar qualsevol fissura, relleu o pigment, per petit que sigui… bé, sempre que sigui superior a 0,1mm.

L’objecte 3D digitalitzat es pot crear amb diferents nivells de detall en la seva estructura poligonal (quantitat de polígons a la seva malla 3D).
Una malla 3D amb molta densitat poligonal -centenars de milers o milions de polígons- serà òptima per imprimir en 3D amb el mateix detall i mides que l’objecte original.
En canvi, una malla 3D optimitzada per fer-se servir a aplicacions online i en temps real, amb poca densitat poligonal -centenars o milers de polígons-, pot veure’s en una pantalla amb tot el detall i color però a l’hora d’imprimir-la com a còpia de l’objecte original només s’obtindrà una “aproximació” a la forma, amb poc petit detall però les mides correctes.

Alguns museus d’arreu del mon fan servir tecnologia 3D per difondre també online les obres que custodien i presenten al públic que els visita. Alguns exemples amb presentacions exposades a plataformes online poden ser: Auckland War Memorial Museum, a Nova Zelanda, el Brooklyn Museum, a Nova York, el Museo de Jaén, a Espanya y d’altres.
Algun centre utilitza presentacions 3D d’alguna peça important del museu com a reclam publicitari a la seva estratégia de màrqueting, per atreure visitants de a peu, els quals poden admirar algunes obres des de casa seva abans d’anar-hi.
En el cas de The British Museum de Londres permeten inclús la descàrrega gratuïta d’alguns models 3D.